En primer lloc us diré, que l'esperit del pregó, era explicar a tota la gent del poble, i molt especialment als nouvinguts, (que són molts), com va néixer i créixer el nostre poble,
que ara també és el seu. O sigui, el què i el com, però no el qui.

Si vaig dir el nom d'un senyor que es deia Miquel, era per explicar de la manera que se’ns va imposar el patró de la Parròquia, en comptes de fer una consulta a la gent proposant diferents noms. I fins i tot, sembla que, hi va haver altres devots que també varen donar moltes peles per pagar el Sant, com també, altre gent del poble posant una almoina a la safata que els escolans passaven a cada missa de Diumenge, demanant per les Obres del Temple.

I en quan a la cooperativa de vivendes només dir que quan es va començar tots els socis hi treballaven de la feina que sabien fer, si un sabia soldar ferros, soldava, si sabia fer feines de lampista, les feia, si sabia pintar, pintava, etc,etc.

En segon lloc demano disculpes públicament a tots, els que vàreu venir a la plaça, els que ara el llegireu i especialment als que m'han manifestat que es varen sentir indignats o
ofesos el dia que el vaig pronunciar, perquè, no vaig parlar d'algunes persones, cases o fets, que també tenien dret a ser mencionats.

No era la meva intenció fer-ho passar malament a ningú, espero que ja m'hagin disculpat, perquè, no en se més.

Molt agraït a tothom.

BONA NIT A TOTHOM

Quan una colla de jovent varen venir a casa, un dia al vespre, a demanar-me si volia fer el pregó de la Festa Major, el primer que em va venir al cap va ser que NO, però, no els hi vaig saber dir, i em va sortir que ja m'ho pensaria... Però quan hi vaig haver rumiat, (com em passa sempre que em demanen per fer alguna cosa pel poble), va poder més el cor que el cap i no vaig poder dir que no. I aquí em teniu, disposat a explicar-vos quatre coses que recordo d'aquest meu estimat poble, on ja fa 80 anys que hi vaig néixer.

Jo no sóc ni periodista, ni escriptor, ni poeta, ni tinc estudis superiors. No espereu cap discurs tècnic, ni amb paraules rebuscades, sinó molt planeres i que només diuen el què diuen:

Així com amb l'ou i la gallina encara no se sap què va ser primer..., aquí sí que sabem que el primer va ser l'Estació de tren. Aquesta, va ser construïda en terme municipal de Balenyà, li varen posar el nom de (Estació de Balenyà, Tona, Seva i Taradell), al cap d'uns anys el nom de Taradell el varen treure, perquè varen construir un baixador al sot de Mont-rodon i trobant-se aquest en terme de Taradell li varen posar aquest nom.

Aquí només hi havien cases de pagès i la Fonda de Cal Joan, que es trobava on ara hi ha els Angelets, i ocupava tot el tros fins a la cooperativa, donava acollida als carreters que passaven pel Camí Ral transportant material cap a Vic i Barcelona i als demés pobles que es trobaven pel camí. En els cobert que hi havia hi podien tancar els cavalls i donar-los menjar.

Com que faltaven habitatges per la gent que treballava a l'estació i a la brigada de la via es va construir el carrer de l'estació (que així és com es coneixia), fent-hi magatzems a sota, per emmagatzemar les matèries que portaven els trens de càrrega, i pisos a sobre per als treballadors. Es construïren altres magatzems, on es comercialitzaven productes d’ús agrari que compraven els pagesos per alimentar el bestiar.

També es va construir el carrer de Seva, però allà només s'hi van fer cases (casi bé totes de planta baixa), menys les de cada cap. En aquell temps la gent anava molt a missa, i com que aquí pertanyíem a 4 municipis diferents, que eren (Balenyà, Seva, Malla i el Brull), per anar a missa havien de desplaçar-se molt i quasi sempre a peu, fins que es va decidir habilitar un cobert de Cal Roiget com a església, on un capellà, fill de Tona, que estava destinat a la parròquia de la Castanya que es troba a l'altre banda del Collformic, venia cada diumenge a les 11 del matí a celebrar una missa. Perquè pogués venir, el pagès que vivia a la casa de Serradusà, el portava amb un cavall fins al Brull, perquè del Brull a Collformic no hi havia carretera, havien d'anar per camins de bosc. Al Brull l'anava a buscar algú d'aquí amb cotxe o moto, fins que varen llogar una casa al carrer de Seva on s'hi va instal·lar, (aquest capellà es deia Jaume Sala i Sagalés) i fou el que..., junt amb altre gent del poble i amb el Bisbat de Vic, varen promoure la creació de la nova parròquia,
que és ara de Sant Miquel de Balenyà.

Per anar a col·legi havien de desplaçar-se al municipi on pertanyien, fins que també a Cal Roget i van habilitar unes sales per fer-hi escola, on una tieta, que es deia Concepció, tot cantant, ens ensenyava les primeres lletres i números i amb una llibreta i un llàpis que portàvem de casa, ens ensenyava a escriure les lletres i números que cantàvem. Quan ja sabíem escriure i llegir una mica bé, passàvem a una altre sala, on hi havia la Carmelita (una noia jove filla de la casa), i allà ja apreníem a fer més coses.

Quan Mossèn Jaume va estar instal·lat aquí al poble, es va llogar un magatzem que estava en desús al carrer de l'estació (on més tard hi va haver la carnisseria Casals), i s'hi va instal·lar l'escola, de la qual ell era el mestre. Just al costat va quedar un altre magatzem en desús, (ara part del Tinell) i el mossèn, que era molt actiu, i va fer muntar un escenari i fou el primer teatre que jo vaig conèixer al poble, on els Srs. Vilella, que tenien una fàbrica de cadires, varen doner-ne per equipar-lo.

El pati de joc de l'escola era el moll de l'estació, quasi sempre ple de materials que es carregaven i descarregaven dels trens de càrrega.

En quant a l'església El Sr. Ignasi de Vilarrubia ( l'amo de Pibatlle) varen dir que havia donat els terrenys per fer-hi l'església i la rectoria. Els Srs. Vilarrubia de Torre Llebreta la fusta per fer la teulada. I la gent del poble, (que la majoria era de pagès), transportaven amb els seus carros tirats per cavalls i carretes tirades per bous, la pedra que trencaven d'una pedrera del bosc del Grau de Sant Jaume de Viladrover, per fer les parets.

La direcció de l'obra la duia, ( el què llavors en deien un mestre d'obres), el Sr. Mateu Creus, i el paleta encarregat de porta-la a terme era el Sr. Carles Padrós. (com a anècdota us diré que aquest Sr., va venir cada Diumenge a missa d'11 durant la resta de la seva vida, en la que, segons ell deia, era la seva Església).

El 4 de Maig de 1947 s'inaugurava l'Església, no estava acabada del tot, faltava acabar el campanar que estava a la mateixa altura que la teulada. Fou inaugurada pel Bisbe de Vic, l'Excm Sr. Joan Perelló i Pou, al qual se l'hi va dedicar un carrer del poble, i des de llavors el Carrer de l'Estació va passar a dir-se Carrer Bisbe Perelló.

A l'Església si posà com a patró Sant Miquel dels Sants. Es va dir que era perquè el va pagar el Sr. Miquel Albó, que era amo d'un molí i magatzem del poble, i com que el
pagava, va voler posar-hi el seu Patró.

A continuació es va fer la rectoria i el Cementiri. Per fer el Cementiri, els Srs. Vilarrubia de Torrellebreta varen donar el terreno. Un cop acabat el Cementiri, ja es va poder donar d'alta la nova parròquia de Sant Miquel de Balenyà.

I als baixos de la rectoria s'hi va poder fer el teatre i l'escola.

Un cop marcats els seus límits, la nova parròquia quedà formada pel carrers: Bisbe Perelló, Carrer de Seva, Camí Ral, Camí de Tona,Carretera de Taradell i Carrer Pibatlle.

Les cases de pagès que en passaven a formar part varen ser: Can Roiget, Pibatlle, El Sendra, El Riquer, La Matella, Can Carlets, El Barceló, L'Amat, Torre de l'Amat, Casanova de la Costa de Seva, La Costa de Seva, La Costa de Taradell, El Collell, El Molí de Torrellebreta - Torrellebreta, Aigües Partides, La Casanova del Feu, El Feu, El Coll, El Susany, Casanoves, L'Aguilar, La Font del Buc, Can Serrabalent, Can Tarsó, Can Roca, Serradases, La caseta, Can Puixic.

Les indústries més rellevants que hi havia al poble eren les d'embotits de Cal Avellanet i Cal Llorenç, i la de cadires de Cal Vilella.

Entre totes hi treballava molta gent, que s'havien de desplaçar dels pobles veïns perquè aquí no hi havien habitatges. I va ser llavors quan va sortir la idea de fer una Cooperativa de Vivendes.

El promotor va ser el Sr. Josep Maria Vilella, que era l'amo de la fàbrica de cadires. Un cop aprovats els estatuts, vàrem posar-nos mans a l'obra d'una manera molt modesta: Primer érem 15 socis, que varem pagar una quota d'entrada, per pagar el terreny i materials, per fer la 1ª casa, que fou la que hi ha aquí al darrera mateix i que fa cantonada amb el carrer Major i la Plaça.

La Cooperativa es va donar d'alta com a empresa constructora, perquè així no hi havia intermediaris i les cases sortien més barates.

Vàrem llogar un paleta i un manobre per pujar les parets, i els mateixos socis, els matins i vespres i els dissabtes a la tarda i Diumenges obríem els fonaments a pic i pala, i anàvem al bosc de la Casademunt del Brull, ( previ permís de l'amo), a recollir pedres per tornar-los a omplir amb ciment, i fer el tros de sòcol de pedra vista que hi ha als baixos.

La fusteria també ens la fèiem nosaltres, El Sr. Vilella ens va deixar les màquines. I quatre treballadors i jo mateix (que no era treballador de la fàbrica, però, era Soci de la
Cooperativa, i la meva feina era de fuster), hi anàvem els vespres, dissabtes a la tarda i diumenges al matí a fer vestiments, finestres, portes i tot el què convenia.

Així es va posar en marxa la Cooperativa que tant va contribuir pel creixement del poble.

Per separar la carretera, del moll de la RENFE i varen fer una paret de ciment i una valla de pals i tubs de ferro. El tros que va del pas de l'entrada de l'estació fins al davant
del Tinell, ( No se si perquè varen acabar els tubs de ferro, que tenien prevists gastar-hi, o per què?), es va quedar només amb la paret, i encara ara està igual.

Però com que tot es pot aprofitar, d'aquesta feta en va néixer un dels paratges més famosos que ha tingut Balenyà Estació, que és El Pla de l'Os. Que és el tros que va de l'entrada i sortida de l'estació fins a sota les ombres dels primers arbres. I en aquella paret, que és a l'altura idònia per poder seure, hi anaven a passar les hores i a fer tertúlia els homes que no tenien cap feina a fer, o les que tenien, les podien fer amb l'esquena dreta i sense perill de fer-se malbé cap os. Fins i tot els usuaris, que, quasi bé sempre eren els mateixos, van nomenar-ne un president, l'honor fou per un tal Sr. Camilo, que era qui més hores hi passava.

Un any en el programa de la festa major hi varen escriure una auca ( que eren uns versets satírics de coses del poble), i un d'ells deia així:

Pla de l'Os de Balenyà

Ocupat de nit i dia

institut del no fer res

colmo de la ganduleria.

El Pla de l'Os no era cap restaurant com sembla ara, sinó un tros de paret on s'hi feia tertúlia i molt de safareig, però també coses series, allà se sabia tot, era com una oficina d'informació. Allà es tancaven molts tractes de compra i venta de blat, de patates, vaques, porcs i altres productes de pagès.

O sigui, que el Pla de l'Os va ser el segon equipament que vàrem tenir al poble, perquè el primer, va ser, el safareig públic que varen construir on ara és la Plaça Sardà. Era un safareig molt gran, amb rentadora per tot el vol. I allà les dones dels pisos del carrer de l'Estació, que no tenien aigua a casa, hi anaven a fer safareig, (molt de safareig), i al mateix temps també hi rentaven la roba, que estenien en uns pals i fils que ocupaven tot el tros que quedava de la plaça.

No teníem més equipaments, perquè si demanàvem als Ajuntaments que ens fessin algu, ens deien que ells ja ho tenien allà al poble, i que ho podíem anar a fer servir. Un cop els pobles veïns van veure que la Cooperativa de Vivendes anava en serio, varen sortir socis de tots cantons, fins i tot de Barcelona. La Cooperativa es va fer gràcies a la col·laboració dels socis, però sobretot també dels propietaris del terrenys, que es varen comprometre a no cobrar-los fins que hi féssim cases.

Llavors la Cooperativa ja va deixar de ser empresa constructora i ho va donar a fer a altres empreses fins que es varen acabar els terrenys urbanitzats. Arribat aquí, el poble ja s'havia fet gran i fou a les hores quan es va fer una comissió pro segregació i ho va treballar molt, però no ho va poder aconseguir.

Això que hi varen estar molt a la vora, fins i tot, el President de la Generalitat, (que llavors era el Sr. Jordi Pujol), en una recepció que va fer a Palau a un veí del nostre poble, quan li va demanar on vivia, i aquest li va dir que a Balenyà Estació, ell li va contestar (a si és aquell poble que han demanat la Segregació, molt bé, doncs apreteu-ho això, que teniu moltes possibilitats de aconseguir-ho).

Però entre els informes contraris de l'ajuntament d'aquí i els altres ajuntaments, que havien de cedir terreny i cases de pagès, no va ser possible.

Segons la Generalitat, (i després d'haver fet un referèndum aquí al poble, i haver-lo guanyat per àmplia majoria), no el va aprovar perquè les cases que pertanyien al terme de Malla no hi volien ser. Però s'hi va fer constar, en la resolució, que havia de crear-se una E.M.D, tramitada per l'Ajuntament, però com que l'Ajuntament era el mateix i tampoc li interessava, no tramitava res i no es va poder fer fins que en unes eleccions l'Alcalde que hi havia i el seu partit varen perdre l'alcaldia.

A partir d'aquest fet es va poguer crear la E.M.D que tenim ara, i amb l'esperança que algun dia puguem ser un municipi de ple dret.

Arribats en aquest punt i com que diuen que hi ha bromes que son molt sèries, i (sobretot en aquests últims temps) coses molt sèries que han semblat verdaderes bromes, per acabar en farem alguna:

• Aquí, en aquest poble, sempre hem anat una mica al revés dels altres. Ja des del principi, quan varen fer la línia de tren de Barcelona a Puigcerdà, al passar per la vora d'un poble i feien una estació, i aquí hi varen fer una estació i després hi hem fet el poble.
• En quan a l'Església, primer varem tenir el Capellà i després varem fer l'Església, per això primer varem haver d'habilitar un cobert, perquè pogués exercir el seu ministeri.
• I referent al nom del poble, quan als altres pobles, com per exemple, (Santa Maria de Seva), varen treure La Santa Maria, aquí ens hi varen posar el Sant, i en contes de Balenyà Estació, ara ens diuen Sant Miquel de Balenyà.
• Quan varen fer unes reunions per triar l'escut i la bandera de la E.M.D ens varen explicar, que, els tècnics en la matèria, havien dit, que Balenyà volia dir, o,  significava Vall Florida, i jo dic ( si mai hi canviem el nom, perquè no hi posem Vall Florida de dret, així acabarem la polèmica amb els Hostalets de Balenyà, i nosaltres tindrem nom i significat i ningú ens el podrà pendre.
• Aquí tampoc podrem fer manifestacions cridant, (com s'ha fet en molts altres pobles), que els carrers seran sempre nostres, perquè m’he donat compte que, segons
  les plaques que hi ha posades, molts ja tenen propietari: Aquí no tenim el...Carrer Sant Antoni Maria Claret, Carrer Ramon i Cajal, Carrer Maria Aurèlia Capmany, Carrer Sant Miquel, Carrer Francesc Moragues, etc.etc.  Aquí tenim el...Carrer de Sant Antoni Maria Claret, Carrer de Ramon i Cajal, Carrer de Maria Aurèlia  Capmany, Carrer de Sant Miquel, Carrer de Francesc Moragues, etc.etc.
• Aquí no hi tenim Jutjat, però hi tenim el carrer Justícia, que per algo es comença.
• En quant a equipaments ja estem força a l'altura, i fins i tot, en tenim un que ens fa anar per davant dels altres pobles, hi encara que vinguin primaveres més plujoses, que la d'aquest any, que semblava que tornava el diluvi universal, no hem de patir per res, ja que hi tenim l'Arca de Noè.
• En quant als magatzems que es varen construir per vendre i guardar els menjars dels animals, que hi arribaven amb els trens de càrrega, encara hi son. Una part d'ells estan tancats, perquè els pagesos ja son autosuficients, perquè en els camps on sempre s'hi plantaven blat, patates i altres productes per la gent, ara ho planten tot de menjar pels animals, i ja no han de comprar tant. Però una altre part ja s'ha reaprofitat, perquè ( degut a què ara ja no es planta prou menjar per la gent), han hagut de fer-hi bars, restaurants, tavernes, etc, etc. Hi encara que l'activitat sigui més o menys la mateixa, ara hi han de vendre menjar per la gent.

Però ara encara que no siguem, de moment, un municipi de ple dret, si que tenim dret a fer festa major, i la començarem com es feia antigament, o sigui, fent el pregó. El pregó el solia fer l'Agutzil, i perquè la gent sortís a escoltar-lo tocava una trompeta.

Jo com que no tinc trompeta faré una crida a la gent: Mares i Pares, Avis i Oncles, Tietes i Tiets, Germanes i Germans, Cosines i Cosins, Nebodes i Nebots, Veïnes i Veïns, Escolteu amb atenció que ha arribat l'hora de fer el pregó...

PREGÓ

Per ordre de l'autoritat competent es fa saber, que avui comença La Festa Major, i durarà fins el dia 25. Durant tots aquests dies hi haurà molts i variats actes, uns seran gratuïts, altres seran de pagament. La comissió organitzadora espera que hi hagi una multitudinària assistència a tots ells, especialment en els que són de pagament.

Acabat el pregó, l'Agutzil feia una altra tocadeta de trompeta i marxava a fer-lo en una altra cantonada.

Però, a mi, com que ja no el tinc de fer enlloc més, només em queda donar les gràcies a la comissió organitzadora, per haver-me donat l'oportunitat de poder explicar, en públic, algunes de les meves vivències en aquest poble.

Gràcies a tots vosaltres per haver tingut tanta paciència per escoltar-me.

Bona Festa Major, i Visca Balenyà Estació!