Cadascú va viure l’1-Oct a la seva manera però amb un denominador comú: la cohesió. Des de les persones que van passar nits defensant els col·legis electorals, a les que s’hi van estar tot el dia malgrat haver votat des de bon matí, o les que van portar viandes per a fer més suportable la tensió de la jornada, etc.  Vam ser un poble unit per aconseguir un objectiu compartit i ho vam fer de manera modèlica, exemplar, amb el seny i la rauxa que ens caracteritza. Vam riure, vam patir però ens en vam sortir!

Vam evitar que es precintés el col·legi i vam aconseguir constituir la mesa electoral (tenint en compte que les citacions corresponents al nostre poble eren part de les que es van “perdre”...). La votació va començar, malgrat els problemes per fer servir el cens universal telemàtic. La guerra bruta de l’Estat Espanyol consistia en boicotejar les connexions a Internet de les escoltes i locals, a part d’agredir de bon matí a  les persones que defensaven col·legis electorals molt seleccionats, tot amb la finalitat de crear por i frenar l’alta participació.

Des de l’organització del referèndum ens arribava un missatge molt clar: evitar al màxim possible qualsevol dany material i, sobretot, personal. No només calia vetllar per poder votar (fent servir el cens en paper d’emergència rebut per correu electrònic) i conservar els resultats, també se’ns demanava garantir la seguretat de totes les persones que aquell diumenge vam fer de la nostra escola una fortalesa. I ho vam aconseguir gràcies a que cadascú va aportar les seves millors virtuts i habilitats.

L’avís d’una imminent visita dels Mossos d’Esquadra ens va fer finalitzar la votació abans d’hora, però ja amb una alta participació. L’última defensa dels vots (més enllà de la gran obra de falsificació d’urna i documents per enganyar a les forces de seguretat...) va significar el sacrifici del moment del recompte, que es va haver de fer en clandestinitat, contrarellotge i paral·lelament a l’obligada informatització del cens, per tal validar el resultat abans no es tanqués l’accés a l’aplicatiu web i es perdés tot!!

Va ser un final de festa agredolç. Però quedem-nos amb la part positiva: vam votar, ningú va prendre mal, no hi va haver cap desperfecte i vam treballar en equip, de manera espontània però cohesionada i coordinada.

Hauríem de sentir molt orgull de pertànyer a un poble i a un país de persones capaces d’apartar les possibles petites diferències per tal de treballar colze a colze. Això ja demostra que tenim per davant un gran i pròsper futur com a nou estat...

S’hauria pogut fer millor? Potser sí, segurament. Però tothom va col·laborar amb la màxima bona voluntat i actitud positiva, valors que ens fan persones valentes i dignes.

Per tot això i molt més, l’1 d’octubre de 2017 es va convertir en una nova data històrica per a Catalunya, però també per al nostre poble!!

Gràcies per haver-hi contribuït. Visca el poble!! Visca Catalunya!!

Txell Escrigas